Blog

La paradoxa del sector fotovoltaic a Espanya, en comparació a Europa: major rentabilitat però menor inversió.

18/08/2021

Placas solares

Comparteix

La regulació sobre com els Estats membres de la Unió Europea han d’establir els seus règims d’ajuda a les energies renovables queda recollida en la Directiva Sobre Energies Renovables (2009/28/CE), que dota d’una àmplia llibertat als Estats membres a l’hora de triar els règims d’ajuda.

Si bé és cert que Espanya sempre ha estat un dels països líders en el suport a les energies renovables, el marc normatiu va canviar al 2007. Abans de l’any 2007 el nivell d’ajuda per a l’energia fotovoltaica era relativament elevat, la qual cosa va provocar l’expansió de la capacitat fotovoltaica instal·lada. Però aquesta expansió del sector fotovoltaic sumat a altres factors externs, van provocar el dèficit en el sector elèctric espanyol. Aquest dèficit es va utilitzar com la justificació oficial per a retallar ostensiblement el sistema espanyol d’ajudes a les energies renovables1, a través de reials decrets per a retallar el suport a aquestes energies i introduir un impost del 7% per a la generació d’electricitat per a totes les instal·lacions. Aquests canvis legislatius de caràcter retroactiu i la moratòria per al suport a les instal·lacions ja existents, van provocar que les inversions en l’energia fotovoltaica gairebé desapareguessin; la pèrdua d’ingressos per als propietaris de les instal·lacions i una greu pèrdua d’ocupació en la indústria2. A més, l’any 2015 es va introduir una nova Llei sobre l’autoconsum, que va establir l’anomenat “impost solar” ja que s’aplicava únicament a l’electricitat solar autogenerada.

No obstant això, a partir de l’any 2018 i l’any 2019 es va establir un nou marc normatiu liberalitzat, que es va concretar en el Reial decret d’Autoconsum 244/2019 i el Reial decret llei 15/2008, a través dels quals es van eliminar les barreres econòmiques i administratives , incloent “l’impost al sol”-. A més, es va establir un mecanisme de compensació simplificada, a través del qual els autoconsumidors poden rebre una compensació econòmica pels excedents d’energia que aboquen en la xarxa3.

És important entendre que els règims d’ajuda i la legislació sobre l’autoconsum resulten essencials per a fer viables les energies renovables, per la qual cosa el marc regulador ha de continuar avançant en l’àmbit de l’autoconsum. Per exemple, és essencial que es defineixi una tarifa elèctrica que acompanyi el procés de transició ecològica i que s’erradiquin les barreres que continuen existint a l’autoconsum i l’eficiència energètica. Una mesura rellevant seria baixar el pes de la part fixa de la llum a la mitjana de la Unió Europea que se situa en un 23%, enfront de la d’Espanya que se situa en un 40% -sent el terme fix més alt de la Unió Europea-, a més d’augmentar el preu de la part variable. A través d’aquestes mesures no sols els consumidors podran veure reflectits en la seva factura els estalvis energètics i econòmics, sinó que se’ls incentivarà a fer un ús racional de l’energia4.

Encara que la renovació legislativa establerta pel Reial decret 244/2019 ha estat ben rebuda pel sector, la comparació amb el marc legislatiu d’altres països europeus és necessària. Per exemple Alemanya, que és un dels països líders globals de producció d’energia neta, registra una de les produccions d’energia fotovoltaica més altes del món, encara estant molt lluny de ser el país amb més hores de sol a l’any. A Alemanya, més del 39% del consum net del país procedeix de sistemes renovables, amb un 7% provinent de l’energia fotovoltaica5. Això ha estat possible gràcies a la Llei d’Energies Renovables de l’any 2000, que va garantir als productors d’autoconsum solar una retribució a preu fix per l’abocament de l’energia en la xarxa general durant un període de 20 anys. A més, també va establir un sistema de subhasta per als grans productors, el que ha estat essencial per al creixement del sector. El Govern Alemany fins i tot va modificar les normatives a l’any 2019 ja que considerava que el mercat de les energies renovables estava sobre-subvencionat6. Per part seva, França va presentar en 2015 la Llei de Transició Energètica per al Creixement Verd que introduïa plans de millora per a l’eficiència energètica d’edificis per a fer costat a l’autoconsum. A més, el govern francès s’ha compromès a incrementar el pressupost per a les energies renovables en uns 71.000 milions d’euros fins a 2028, amb el clar objectiu de quintuplicar la d’energia fotovoltaica7.

Per consegüent, malgrat que la nova normativa de l’autoconsum posiciona a Espanya més a prop d’altres països de la Unió Europea, segueix lluny de ser un país pioner en l’impuls i la promoció de les energies renovables i l’autoconsum energètic. Per tant, Espanya hauria de continuar evolucionant en la normativa de l’autoconsum i les renovables, no simplement pels evidents beneficis a nivell mediambiental sinó pel potencial, en aquest cas, fotovoltaic d’aquest país. A Espanya produir un megavat d’energia fotovoltaica costa 30 euros, mentre que a Alemanya o França costa 40 euros i al Regne Unit 60, sumat a l’abundància d’hores de sol que existeix a Espanya. A més, els beneficis no serien simplement mediambientals sinó econòmics ja que seria una oportunitat per a reduir la dependència del petroli i gas exterior que comporta cada any 40.000 milions d’euros.

Últims

articles

23/11/2022

Fotovol hem estat beneficiaris de les ajudes a la contractació de persones de més de...